Vale Pino pren el comandament de l’Ajuntament en un ple marcat per l’emoció

A Torredembarra, ja es respira diferent des de la marxa d’Eduard Rovira o, com a mínim, al seu Ajuntament. Quina diferència entre el ple del passat dimecres i el d’aquest dissabte. Si un va ser com un enterrament, l’altre ha estat una festa. Per ser més exacte un aquelarre socialista.
La sala de plens a rebentar, amb tota la plana major del PSC de les comarques de Tarragona, i ni un lloc buit. No només a la sala, sinó també a l’entrada del castell, on s’ha instal·lat una pantalla gegant. Amics, simpatitzants i ciutadans de Torredembarra sense afiliació, però amb interès polític que no s’han volgut perdre l’elecció del nou batlle. Es respirava transcendència.
El ple extraordinari ha començat amb retard perquè el regidor i diputat al Parlament de Catalunya, Javier Ramírez (VOX), ha trobat un embús a la carretera. A més, ha faltat Núria Gómez del PP, que va caure en el darrer plenari i s’ha trencat un vertebra i esquerdat tres costelles.
No ha sigut l’única falla del ple, però, res ha impedit la gresca.
Raúl Garcia (ERC) ha presidit la sessió, amb un Eduard Rovira de convidat de pedra fora de la taula presidencial. Ha estat la imatge estranya, com quan es canvia un gerro del menjador i notes que hi ha alguna cosa que no està al seu lloc.
García ha preguntat a cadascun dels caps de llista dels partits si volien presentar la seva candidatura. Només ho ha fet Valeriano Pino qui comptava amb el suport dels tretze membres de l’actual equip de govern.
Per embrollar-ho una mica –com li toca fer a l’oposició– Toni Sacristán de la CUP ha dit que proposava per alcaldessa a la candidata d’ERC, Berta Castells. Ha estat una proposta estranya, que ningú s’ha pres seriosament, però que enllaça amb el retret que un altre pacte hagués estat possible si ERC hagués acceptat pactar amb ells.
La votació ha estat intranscendent i la proclamació de Valeriano Pino com a alcalde ha estat seguida d’una gran ovació, la primera de moltes. Pino ha promès el càrrec i ha rebut la vara d’alcalde. Doble ovació.
Superat pel moment o per inexperiència, ell mateix ha fet broma i ha demanat que li pengin la “L” de novell, ha iniciat el seu parlament. No li tocava fer-ho, la norma marca que havien de ser els portaveus dels grups municipals qui havien de parlar primer, de menys a més representació, i ell tancar l’acte. Però, tant se val.
En un discurs que no ha arribat als 10 minuts, el flamant nou alcalde ha demostrat el seu tarannà i que governarà als antípodes de com ho ha fet durant gairebé 9 anys, Eduard Rovira. Ha tingut un record per totes les persones que han format part de les candidatures de la segona època del PSC, des de l’alcalde Manuel Jiménez, present a la sala, com per a Jordi Solé, el seu predecessor i persona que el va posar a la llista. I com no per la parella i família, que l’han de compartir amb “18.000 persones més”. Perquè, un dels missatges més importants del seu discurs ha estat que s’oferia a la població per escoltar i atendre les preocupacions dels ciutadans de Torredembarra. Sense dubte, l’oferiment és un gran pas endavant. També s’ha ofert als membres de l’oposició.
Ha reconegut que el primer any havia sigut difícil per la situació que s’havien trobat, l’heretada de quatre anys de majoria absoluta d’ERC, però, ni això ha semblat un retret. Quina gran virtut aquesta.
Ara bé, el millor del seu discurs ha estat el canvi de paradigma mental. De la trista Torre de qui durant nou anys pregonava i ensenyava a dir “no” a una Torredembarra plena de reptes i que vol aixecar expectatives i generar il·lusió. De qui es creia posseïdor de la veritat absoluta a qui considera que el “sentiment torrenc no té un amo, és de tots i totes”. De qui no escoltava a ningú a qui està disposat a dialogar amb tothom. En definitiva, d’una Torredembarra que mirava i es justificava en el passat a una que vol mirar i entomar els reptes de futur. Un futur on es vol treballar a favor dels joves, els grans oblidats en, per exemple, temes com l’habitatge.
L’ovació del públic ha estat enèrgica. Potser no hi ha canvi de tripulació, ni de rumb, però, el capità fa molt.

Rèplica
Amb les cartes sobre la taula, l’oposició ho ha tingut més fàcil per centrar el seu discurs.
Des de la CUP, Toni Sacristán no s’ha cregut el canvi pregonat per Pino i ha retret el fet que un any després d’iniciar-se el mandat, i en contra el que s’havia anunciat en un primer moment, encara no s’havia fet públic el pla de govern. Una constant en les intervencions de l’oposició ha estat criticar la continuïtat de Rovira al govern.
Ha filosofat sobre que era ser socialista i ha posat èmfasi en els grans reptes que per la seva formació té Torredembarra, com per exemple l’habitatge o millorar els serveis públics, en especial municipalitzar la neteja viària i la recollida de la brossa. S’ha fet seu l’oferiment de diàleg que ha fet l’alcalde Pino i ha demanat que tingui en compte que hi ha una majoria independentista al plenari municipal.
Carles Fuxet, d’Alternativa Torredembarra, ha canviat el to en comparació al comiat de Rovira. Si en un li va donar les gràcies, en aquesta ocasió ha situat a Rovira com a màxim culpable de la situació de paràlisi actual i ha mostrat el seu desacord a què mantingui les carteres d’Hisenda i Personal. Ha alertat del perill real que Rovira, a qui considera artífex i responsable del fort augment dels impostos i la deixadesa municipal, continuï manant en l’ombra i frustri el canvi pregonat per Pino uns moments abans. Li ha desitjat molta sort.
Javier Ramírez, de Vox, ha sigut qui ha anat més enllà. S’ha mostrat contrariat al fet que pels interessos dels partits no es digui la veritat i es blanquegi l’etapa de Rovira. També ha retret que es digui que l’exalcalde Rovira es queda per ajudar. “Rovira continua al govern per interès personal, només pensa en la seva pensió”. Per això, ha demanat de manera formal a Pino que com a nou alcalde el cessi de les responsabilitats de govern. En un to més conciliador ha agraït l’oferta de mà estesa i ha augurat que si no és capaç de generar un canvi real, perdrà l’alcaldia. Allunyant les veus que el situen fora de la política municipal, s’ha emplaçat a enfrontar-se en les pròximes eleccions municipals de 2027.
Els elogis dels portaveus de l’equip de govern no han sortit del previst. Potser cal destacar l’emoció sincera i orgull mostrat per part de la representant socialista, Angi Muñoz, que no s’ha estat de compliments cap al seu cap de llista i la il·lusió del nadó de Raül Garcia en comprovar que el seu pare agafava la paraula.
Per tancar l’etapa Rovira, el ple ha acabat amb Pino entregant-li una rèplica de la vara municipal. Requiescat in pace.
Ha estat l’última ovació del públic que s’ha bolcat en felicitar a qui durant els dos anys que venen tindrà les regnes del municipi.