EL TEATRE-AUDITORI ÉS IL•LEGAL

Ha estat un emblema dels anys de les “vaques grasses”. Símbol dels projectes faraònics que van quedar estroncats per la realitat de la crisi econòmica que encara patim. Ha protagonitzat articles periodístics, mi-nuts de ràdio i, fins i tot, s’ha explicat el seu cas per televisió, en un programa de “prime time”. 

Per la seva envergadura, el Teatre-Auditori domina una part de l’skyline de Torredembarra i porta tant de temps per acabar que molts han oblidat la seva història i d’altres amb picardia miren d’encolomar l’extravagant projecte al govern de Masagué. Però, no totes els problemàtiques del nostre poble comencen ni acaben amb l’exalcalde convergent, la figura del qual ha servit per blanquejar bona part del succeït a Tor-redembarra des d’abans del 26 de juny de 2014 i també del que s’ha viscut després.

El projecte del teatre auditori va iniciar-se durant el mandat 2003-2007 i va ser un projecte emparat pel govern tripartit del PSC, ERC i ABG encapçalat per l’alcalde Manuel Jiménez. 

En quatre anys, van tirar-se endavant un seguit de projectes tant necessaris com costosos i polèmics. La conversió en illa de vianants del carrer Antoni Roig, el pavelló poliesportiu, el minipavelló, etc. Els ingressos municipals cada any augmentaven degut al boom constructiu i semblava que no havia de tenir aturador. Amb el Pla Parcial de la Sort a punt de desencallar-se, les perspectives eren immillorables. 

Idoneïtat del projecte     

De bon començament, hi van haver veus contraries a gastar-se 2,5 milions d’euros en un Teatre Auditori. Feia poc que l’Ajuntament havia comprat per un preu que podia haver sigut simbòlic el que ara es coneix com a Sala Cal Maiam i que en aquella època era el Teatret de la Caixeta. 

Sense una gran tradició teatral, modernitzar l’espai escènic podia haver estat la solució més sensata. Però, eren temps de rauxa, on tot tenia cabuda i un teatre de 500 places no es veia com un sense sentit. 

Altres no veien clar la ubicació escollida, al costat de la via del tren. 

El govern no va escoltar les veus dissonants. Es diu que va ser la contraprestació del govern del PSC cap a ERC que havia vist com les regidories dels demés partits tiraven endavant grans projectes o els tenien en cartera. Per exemple, ABG es feia seu la remodelació de l’escorxador. 

Les eleccions de 2007, van marcar un petit punt d’inflexió. ABG quedava fora del govern per un enfronta-ment sobre la visió urbanística municipal i deixava el govern en minoria, però, assistint-lo des de fora. Al cap d’un any, el fitxatge estrella del PSC, Laura Pradeda abandonava el partit, Gasull forçava a ERC a trencar el govern i el GIT es recol•locava a l’altre cantó. Jiménez va presentar la dimissió i Masagué assolia l’alcaldia. 

El teatre ja estava iniciat, però era un projecte incòmode. Els costos s’havien disparat… les famoses contra-dictòries. Aquella “trampeta” de licitar baix que després ja ho aclarirem. A mig projecte, s’havien superat els 3.000.000 d’euros i semblava que podia ser un pou sense fons. Feia poc que s’havia licitat l’aire condicionat, que ja estava col•locat, i el cadiram per la sala. Corria l’any 2010 quan es va decidir que l’obra s’aturés. 

Malauradament, va quedar abandonat i els vàndals van destrossar el que ja estava fet. 

Per no tornar una subvenció de la Generalitat d’uns 600.000 euros, segons es va dir, entre els anys 2016 i 2017 es va transformar l’entrada per poder fer-hi obres de petit format. Va costar més de 220. 000 euros i, posteriorment, uns 25.000 per instal•lar-hi aire condicionat i calefacció. 

Il•legal

Tots els diners esmerçats podrien considerar-se com una malversació de fons públics, en un escàndol que no afectaria solament a l’Ajuntament, sinó a la Generalitat i és que des de bon inici el projecte és il•legal, atès que contradiu les normes urbanístiques del Pla General de Torredembarra en com a mínim dos aspectes, segons un informe redactat recentment i al que ha tingut accés el Mònic.

Edificabilitat

El principal problema és que segons la norma urbanística municipal l’edificabilitat màxima sobre la parcel•la ha de ser d’un metre quadrat de sostre per metre quadrat de sol. La superfície del solar sobre el que està construït l’equipament és de 1501 metres2, segons la nota cadastral, o 1617 m2 , segons el projecte. 

En realitat l’equipament té sobre la rasant un total de 2081 m2, això és un excés de 472m2. Hi ha constru-ïts 608 m2 més subterràniament. 

Alçada

L’altra deficiència important és que l’alçada de la construcció està molt per damunt del màxim permès. Segons el Pla General, l’alçada màxima hauria de ser de 12,2 metres. No obstant, el projecte contempla gai-rebé el doble, ni més ni menys que 24,30 metres.  

El projecte tampoc justifica l’aparcament que és obligat per aquest tipus d’instal•lacions. 

Motius per no poder tenir la llicència i que invalidaria tot el que s’ha fet fins ara. L’informe conclou que l’obra incompleix per excés els paràmetres d’edificabilitat en aproximadament un 30 %, i l’alçada reguladora en aproximadament un 100%

Fortí de la reina torrenc

Segons una font consultada pel Mònic, el cas del Teatre-Auditori de Torredembarra es podria assimilar al Fortí de la Reina amb l’agreujant que s’hi ha invertit més de 3 milions d’euros de diners públics. 

Com a Tarragona, es fa molt difícil de regularitzar-lo a posteriori. Infringeix la normativa vigent i, per tant, hauria d’anar en part a terra. 

La pregunta és com pot ser que els serveis tècnics municipals no detectessin unes faltes tan greus.