Quatre ratlles finals: Ploure sobre mullat, per Jordi Guasch.

Ha tornat a passar. Els carrers de Torredembarra s’han convertit en un riu. És el que passa sempre que plou una mica més del compte. I és una situació que ja cansa i que demostra la mala planificació urbanística que hi ha hagut en el nostre municipi. El pitjor, però, és que les coses es continuen fent tan malament com sempre.
Poso l’exemple del carrer de casa: el carrer de Pere Badia. Poc abans de les eleccions, amb una actitud clarament electoralista, l’Ajuntament va gastar-s’hi “quatre duros” per fer-li una rentada de cara.
En realitat, la despesa va ser considerable per l’obra feta, però dic “quatre duros” perquè es va deixar de fer tot el subsol, clavegueres i aigües pluvials incloses; que era el que realment valia diners. Feia més de 40 anys de la darrera actuació i amb la seva iniciativa, o falta d’ella, l’Ajuntament va condemnar als veïns i veïnes a estar 40 anys més patint les conseqüències dels dies de pluja intensos.
Un polític audaç –no sé si s’entèn el sentit irònic– que ostenta el màxim honor va dir que no feia falta construir pluvials: a Torredembarra plou poc!
Però el més greu és que ara s’estan fent obres al passeig Miramar i estem igual. El primer dia de pluja la nova infraestructura que no està ni acabada no ha superat la prova.
És una llàstima, però no fer les coses bé deu ser el destí del nostre poble.