OPINIÓ: TENEN ÈTICA ELS NOSTRES POLÍTICS? per Vicent Gómez

De res serveix que els partits signen acords i es comprometen a una sèrie de mesures quan després fan el que volen sense cap mena de mirament, com és el cas de l’equip de govern de Creixell. Almenys un dels partits que en forma part, Esquerra Republicana de Catalunya, actualment és membre del Pacto Antitransfuguismo. Però formar part d’aquest pacte no li suposa cap problema per seguir formant del govern. Algunes jugades polítiques són bastant inexplicables a ulls de la majoria de la població, però si analitzem bé les circumstàncies es poden vore els diferents interessos personals, que res tenen a vore amb l’interés de tot@s. Doncs és el que va passar amb l’equip de govern de l’Ajuntament de Creixell, que tenint majoria per poder governar, ha acollit en el seu equip, des de fa uns quants mesos, al cap de llista a les últimes eleccions municipals per part del Partit Popular. Quin sentit té aquest moviment? Primer de tot, és una manera d’enganyar l’electorat per part del regidor no adscrit, perquè presentar-se amb unes sigles a les eleccions per després deixar el partit és poc ètic. No haguera estat millor deixar de ser regidor si s’està en desacord amb el teu propi partit? Però clar, hem de tenir en compte un fet no poc rellevant, com a regidor no adscrit, passa a entrar a l’equip de govern cobrant mitja dedicació, sou que abans no tenia, evidentment. I després tenim la jugada política de l’alcalde, que veient una possible moció de censura per part dels partits de l’oposició (amb algun altre vot) va aconseguir que el regidor del Partit Popular deixés el seu partit, passés a ser regidor no adscrit per després entrar al govern. D’aquesta manera la possibilitat d’una moció de censura s’esvaïa. El Tribunal Supremo deixa ben clar que els regidors trànsfugues no poden assumir nous càrrecs i retribucions que milloren la seua situació anterior, com és el cas, segons una sentència del 26 de novembre de 2020. Prou d’enganyar als partits polítics, però prou de deslleialtat envers la ciutadania, que és la que diposita el seu vot i la seua confiança.

Nullus argento color est avaris abdito terris.

Horaci, Odes 2, 2, 1

«L’argent no té valor, amagat sota la terra avara»