Opinió: Imputacions de les quals ningú en parla: unes reflexions, per Jordi Guasch

No sé quines conseqüències jurídiques tindrà la “imputació” –ara se’n diu investigats– de l’alcalde Rovira i altres membres del govern –actuals i passats– que es va donar a conèixer en el darrer plenari municipal, però l’arribada massiva de citacions judicials –es parla d’una vintena llarga– ha significat un terrabastall considerable en la “casa de la vila” aquest gener.

No se’n parla obertament, però, els passadissos van plens de comentaris i pel que em diuen, durant els primers dies, l’afectació sobre l’estat d’ànim d’alguns dels protagonistes ha estat molt notable. N’hi ha que han vist el final de la seva “carrera”. I això que un és innocent fins que no es demostra el contrari.

I és que després d’una etapa d’una relativa tranquil·litat política, en part autoimposada pel trauma viscut pels excessos de l’etapa Masagué i, sobretot, per com va acabar, la realitat és que a la política torrenca hi ha hagut com un pacte tàcit de baixar la intensitat, fins i tot, de dissimular aquells excessos que els qui estem més implicats en el seguiment de la política i gestió municipal veiem que eren un abús de confiança a la ciutadania; sembla que aquesta pantalla s’ha superat.
De fet, com de costum, crec que de les poques veus crítiques que s’han alçat ha estat la meva i del Mònic, fet que ens ha convertit –un altre cop– en una diana fàcil de tota classe de malifetes i amenaces i venjances, més o menys velades. És el que té anar de cara, va amb el sou.

Que la cosa ha de ser més greu del que pensàvem en un inici està en el fet del silenci imposat per totes les parts. Suposem que per uns és aquella màxima política de què “si no se’n parla, no existeix”; per altres és “fem veure que no passa res i a veure com ho aprofitem” i, per altres, el vertigen de no conèixer l’abast de la cosa.

Ara bé, és molt preocupant que cap dels mitjans subvencionats –o directament pagats– que es dediquen a traslladar a la ciutadania les bondats del sistema, i que es vanaglorien d’estar integrats per veritables professionals del periodisme, ha dedicat gens ni mica d’esforç d’informar que s’estava parlant al ple municipal, que va provocar un enfrontament més que evident i agressiu entre un regidor del govern i el regidor que ha denunciat, i que sembla pot tenir unes conseqüències importants.
Tornem a les dites populars: “no s’ha de mossegar la mà que et dona menjar”, “ni trepitjar segons quins ulls de poll”. En el fons és comprensible, són “els seus”!
Em preocupa més que el tema denunciat és “a priori” un tema “menor”, però, molt significatiu de com s’ha gestionat l’Ajuntament durant l’època d’Eduard Rovira, que ha fet i desfet sense haver de donar explicacions gràcies al rèdit aconseguit dels excessos de l’exalcalde Masagué. Hi poden haver derivades molt més greus.

L’etapa de Rovira com a alcalde està en els darrers compassos, la decadència és més que evident, poc queda d’aquell polític altiu que pensava que l’Ajuntament era el seu regne, on havia d’imperar la seva voluntat. Amb la que li està caient a sobre, ara ha agafat la postura de pollastre decapitat que intenta generar empatia. Llàstima dels cadàvers que ha anat deixant pel camí i dels que s’emportarà abans de deixar el càrrec –sobretot, si no van vius!!!–. És el que tenen els monstres, estan disposats a engolir tot per sobreviure.

Pel bé de Torredembarra, tant de bo amb Valeriano Pino d’alcalde s’iniciï una nova etapa, que sigui capaç de deslliurar-se de cotilles del passat i pugui desterrar aquesta política tan nefasta que ens governa des de fa dècades. Té persones ben vàlides per fer-ho, que destil·len il·lusió i que encara no estan malejades. A molts desenganyats com jo, són de les darreres esperances que ens queden per continuar creient amb el sistema…