1244
Sense encara ser capaç d’assimilar el que s’ha viscut a València, on es parla de més de 200 morts i 1900 desapareguts, i havent-me empassat unes quantes opinions d’experts al respecte. L’únic que em ve al cap és que podia haver estat Torredembarra.
Parlen de canvi climàtic, però la qüestió és que tots sabem que de manera recurrent, es produeixen episodis climàtics catastròfics, va associat al nostre clima mediterrani, per altra part, tan benigne.
Diuen que ara n’hi ha més i són més virulents, però jo no tinc prou informació per a assegurar-ho, de sequeres i catàstrofes n’hi ha hagut tota la vida. En Raimon ja ho cantava…
Diuen que una part de culpa és degut a la proliferació de construccions mal planificades, que envaeixen lleres dels rius i torrents i de la cobdícia humana. I és en aquest punt on em ve al cap Torredembarra on fa gairebé dues dècades es maldava per construir una promoció al costat del PEIN Els Muntanyans, un espai d’alt valor ecològic. De fet, fins i tot es va modificar el torrent d’en Gibert per poder-ho fer.
Molts, no ho recordaran, però el 2001 el Ministeri de Medi Ambient volia recuperar els terrenys per ampliar el PEIN, però va topar amb un Ajuntament, Generalitat i unes empreses promotores que ho van impedir i es van afanyar a accelerar el procés per obtenir un guany econòmic. Fins i tot, van urbanitzar l’espai.
La història és massa llarga per tractar-la en aquest escrit, però, per pura especulació, van plantar la primera fase –Muntanyans I, on ara hi ha la comissaria dels Mossos–, i la segona, Muntanyans II, va ser desestimada al jutjat, després d’una cruenta batalla legal per part de la Plataforma Ciutadana Salvem Els Muntanyans.
La sentència no es va donar perquè es posés en perill l’ecologia del PEIN, sinó a causa de la inundabilitat dels terrenys. De fet, si no ho recordo malament, el projecte introduïa el concepte pervers de “carrers-riera”, que les administracions es van empassar, hi ha qui diu que a base de setrill.
Una de les proves de càrrec va ser uns vídeos on es podia veure que el terreny era altament inundable, entre altres motius perquè s’havia canalitzat el tram baix del torrent i tota l’aigua desembocava en un punt d’evacuació, sota la gran rotonda de la variant de la CN-340. Aquest fet, augmentava el perill.
Un perill, però, que ja era previ. Si no ho recordo malament, es calculava que amb una freqüència de cada 25 anys hi havia la possibilitat que hi hagués un episodi greu; cada 50 anys, un de molt greu; i cada 100 anys, un episodi extremadament greu.
El que es va filmar el 2006, no era dels gaire greus i va ser suficient perquè un jutge aturés la promoció. No puc deixar de pensar que podria passar amb un episodi extremadament greu i els terrenys edificats.
Podeu recuperar un dels vídeos en aquest enllaç:
Per últim, diuen que hi ha una part d’inconsciència, de pensar que es pot domesticar a la natura i de menystenir els perills. Però la jugada és clara: un guany econòmic immediat i d’aquí que passi la desgràcia ja ho assumirà qui li toqui.
Jordi Guasch Per Jordi Guasch - 14 juliol, 2026 Montse Muñoz: «Hem demostrat que un govern format per partits diferents pot treballar amb un únic objectiu: Creixell»
Jordi Guasch Per Jordi Guasch - 14 juliol, 2026 El pòster de la Festa Major torna per ajudar a finançar el Lleó
Jordi Guasch Per Jordi Guasch - 13 juliol, 2026 El Lleó rugeix per primera vegada i engrandeix el Seguici Popular de Torredembarra
Jordi Guasch Per Jordi Guasch - 12 juliol, 2026 Javier Ramírez, diputat al Parlament: “Si crec que soc testimoni d’un acte delictiu, no només tinc el deure moral, sinó també l’obligació jurídica de posar-lo en coneixement dels òrgans competents”