Montse Muñoz: «Hem demostrat que un govern format per partits diferents pot treballar amb un únic objectiu: Creixell»

Han passat tres anys des que Montse Muñoz va assumir l’alcaldia de Creixell al capdavant d’un govern de coalició. En aquesta entrevista fa balanç del mandat, defensa la gestió econòmica de l’Ajuntament, repassa els principals projectes en marxa i analitza els reptes que encara queden pendents abans de les pròximes eleccions municipals.

—S’han complert tres anys de mandat. Quin balanç en fa?

Estic satisfeta. Quan vam formar aquest govern hi havia qui pensava que seria molt difícil que funcionés. En canvi, crec que hem demostrat que, amb voluntat, esforç i molta feina, és possible governar conjuntament.

Encara ens queda un any de mandat i hi ha projectes importants per culminar, però considero que hem assolit bona part dels objectius que ens havíem fixat.

Sobretot destacaria que hem posat ordre. Hem treballat amb pressupostos realistes, ajustats als ingressos que realment tenia l’Ajuntament, i hem destinat totes les subvencions extraordinàries a millorar el municipi.

El manteniment s’ha intentat fer de la millor manera possible, tot i les limitacions econòmiques i les moltes necessitats que té Creixell. Evidentment, sempre voldríem arribar més lluny, però l’administració no funciona tan ràpid ni tant fàcilment com sovint es pensa.

—La recuperació econòmica ha estat un dels eixos del mandat. Què ha canviat aquests tres anys?

Hem treballat amb molta prudència. El superàvit que hem presentat és conseqüència d’haver controlat la despesa i d’haver ajustat els pressupostos a la realitat.

Això ens ha permès avançar un any el compliment del Pla d’Ajust. Si la Generalitat ho autoritza, podrem tornar a endeutar-nos per executar inversions importants.

Quan vam arribar la situació era complicada. Hem reduït progressivament el deute i avui la situació és molt diferent. Hem situat la ràtio d’endeutament en el 49%, molt per sota del que estableix la llei. 

Sempre he defensat que els ajuntaments han de gastar el que realment poden pagar.

—Quins projectes permet aquesta recuperació econòmica?

Si podem aconseguir un crèdit, tenim previst substituir i millorar l’enllumenat públic de municipi. La idea és fer la licitació des de l’Ajuntament.

Els crèdits de l’Institut Català de Finances per aquest tipus d’obres tenen condicions molt favorables, amb dos anys de carència i terminis molt llargs d’amortització. A més, l’estalvi en la factura elèctrica ajudaria pràcticament a pagar la inversió.

És un projecte estratègic perquè hi ha molts sectors del municipi amb un enllumenat molt envellit.

Hem aconseguit una subvenció de 180.000 euros de l’Agència Catalana de l’Aigua per renovar diverses canonades. L’obra puja a uns 300.000 euros i la diferència l’assumeix l’Ajuntament i l’obra s’executarà en breu.

Actualment hem reduït molt les pèrdues d’aigua. Avui la xarxa té un rendiment d’aproximadament el 70%, cosa que significa que les fuites s’han reduït considerablement.

Està previst realitzar el magatzem municipal amb una subvenció adjudicada pel PUOSC de 477.107,56 €, que avançarà mitjançant un crèdit l’Institut Català de Finances (ICF), que es reintegrarà el 70% en 2028 i la resta l’any 2030 i la diferència s’abonarà amb fons propis.

—Un dels grans reptes del mandat és l’aprovació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. En quin punt es troba?

L’actual és de l’any 1991. En més de trenta anys el municipi ha canviat completament.

Ja hem completat la participació ciutadana i estem incorporant tots els informes sectorials abans de portar el document al ple per la seva aprovació inicial.

És un document fonamental perquè definirà el municipi durant les pròximes dècades.

El nou POUM aposta per un creixement més sostenible, amb menys habitatges dels previstos antigament i una millor preservació dels espais oberts.

Estem treballant de manera coordinada amb la Direcció General d’Urbanisme i seguint totes les indicacions tècniques. El que volem és dotar Creixell d’un planejament adaptat a la realitat del futur.

Ara mateix el principal obstacle és que no disposem de la majoria absoluta necessària per aprovar inicialment el document. Sense aquesta aprovació tampoc es pot obrir el període d’exposició pública perquè els veïns hi presentin al·legacions.

—Canviant de tema, durant aquests tres anys també s’han executat diverses actuacions a l’espai públic.

Sí. Tot el romanent de tresoreria que hem pogut destinar a inversions l’hem posat al servei del municipi. Hem anat millorant parcs, places, zones verdes i diferents espais públics. Potser la ciutadania voldria que es fes tot alhora, però això és impossible. Les actuacions s’han d’anar executant de manera progressiva segons la disponibilitat econòmica.

A més, la brigada municipal ha d’atendre moltes necessitats al mateix temps i això obliga a prioritzar.

Aquest any, per exemple, també hem hagut de contractar empreses externes per reforçar la neteja de zones verdes i franges contraincendis perquè les pluges han provocat un creixement molt important de la vegetació.

De tota el que s’ha fet, destacaria, la remodelació de la zona esportiva del Racó del Cèsar. Era un espai molt deteriorat i gràcies a les subvencions del Pla Impuls de la Diputació hem pogut transformar-lo parcialment.

La resposta dels veïns ha estat molt positiva. És un equipament que avui s’utilitza molt més que abans i que ha recuperat la funció social i esportiva que havia de tenir.

També hem volgut millorar l’escola. L’objectiu és que els infants disposin d’unes instal·lacions cada vegada més modernes i confortables, i continuar millorant-les en els pròxims anys amb el projecte Smart Classeroom disseny d’interiors per a una millor adaptació dels alumnes al projecte escolar.

—La programació cultural també ha crescut molt durant aquest mandat…

Era un dels objectius. La Fira Medieval s’ha consolidat, Creixell Crims s’ha convertit en una cita de referència dins la novel·la negra i Creixell Màgic continua creixent any rere any.

També hem replantejat la Festa Major, concentrant els actes per oferir una programació més intensa i de més qualitat i s’ha ampliat l’oferta d’activitats durant els mesos d’estiu.

—La platja continua sent una de les grans preocupacions del municipi. Quina és la situació actual?

Sí. Defensem la protecció dels espais naturals, però també pensem que aquesta protecció ha de ser compatible amb l’ús públic de la platja per part de tots.

No compartim algunes decisions adoptades sobre les dunes, el Pla d’Usos, la prohibició d’instal·lar la guingueta de la platja del Gorg, les limitacions per netejar la sorra o determinades actuacions de costes.

Creiem que cal trobar un equilibri entre la conservació ambiental i l’activitat turística.

Creixell viu en bona part del seu litoral i hem de trobar un model compatible entre conservació i desenvolupament.

Estem analitzant jurídicament diverses decisions relacionades amb el Pla d’Usos. Per aquest motiu també estem estudiant possibles accions jurídiques per aconseguir una regulació equilibrada que permeti la convivència de la natura amb les persones.

—Quina és la posició del govern davant els grans parcs fotovoltaics?

No estem en contra de les energies renovables. És evident que s’han de potenciar i que Catalunya necessita avançar cap a un model energètic més sostenible. El que defensem és que les instal·lacions respectin els espais amb valor paisatgístic i ambiental i no provoquin un impacte excessiu. També hem demanat que s’incrementin les distàncies respecte dels habitatges quan sigui necessari per evitar molèsties als veïns.

Per això hem presentat diverses al·legacions davant la Generalitat.

—Com definiria la relació amb l’oposició?

Sempre hem intentat explicar els projectes i facilitar tota la informació necessària. Una altra cosa és que després hi hagi discrepàncies polítiques. Crec que alguns projectes haurien d’estar per damunt dels interessos polítics, especialment el POUM i decisions importants pel desenvolupament del municipi.

Respecto totes les opinions, però també penso que cal assumir responsabilitats. Quan determinats projectes no prosperen perquè no s’assoleix la majoria necessària, al final qui en surt perjudicat és el municipi.

—També ha posat de manifest un augment de la crispació política.

Sí. Es confon massa sovint la llibertat d’expressió amb la falta de respecte. En els últims mesos també han aparegut publicacions a les xarxes intentant generar una imatge negativa que no respon a la realitat.

Fa anys ja em van cremar un cotxe i aquestes experiències et fan viure determinades situacions amb una preocupació afegida. He rebut amenaces de mort i crec que s’ha traspassat una línia que mai s’hauria d’haver creuat. La crítica és legítima, però no els insults, les acusacions sense proves o l’assetjament a través de les xarxes socials.

Jo només intento fer la meva feina i crec que aquest clima no beneficia ningú.

—Hi ha qui continua qüestionant la legitimitat del govern.

No hi estic d’acord. Aquest govern és fruit d’un pacte entre diferents forces polítiques que sumaven majoria. Això és la democràcia i és perfectament legítim.

Hem demostrat que partits diferents poden governar junts si comparteixen un objectiu: treballar per Creixell.

—Es tornarà a presentar a les eleccions municipals?

Sí. La meva voluntat és tornar a encapçalar la candidatura del PSC. Crec que aquests tres anys han demostrat que es pot governar amb rigor, estabilitat i capacitat de diàleg.

Ara seran els veïns qui decidiran quin model de municipi volen. Nosaltres presentarem el balanç de la feina feta i continuarem treballant perquè Creixell continuï avançant.