Mario Gómez: “La meva filosofia és que quan un client truca, ho faci sempre”

Mario Gómez, al capdavant d’una empresa familiar de llenyes al polígon industrial Roques Planes (Llenyes del Gaià), encarna l’esperit d’emprenedoria i adaptació que defineix molts negocis locals. Fundada fa dotze anys pel seu sogre, Joaquín Pérez, aquesta empresa ha crescut fins a consolidar-se com un referent en la venda de llenya i productes relacionats. Recentment, han fet un pas important traslladant-se a una nau més gran, moderna i adaptada a les noves normatives.

Amb motiu d’aquest canvi d’ubicació, conversem amb Mario Gómez sobre els orígens i l’evolució del negoci, els reptes del sector, la importància de l’atenció al client i com s’afronta el futur en un temps on el clima sembla canviar més ràpidament que mai.

–Comencem parlant del passat de l’empresa Llenyes del Gaià, com se us va ocórrer obrir un negoci dedicat a la venda de llenya?

L’empresa es va fundar fa uns 12 anys o menys. La va obrir el meu sogre, en pau descansi, Joaquín Pérez,i al començament era una empresa familiar, entre el sogre, la sogra, el meu cunyat i jo. Quan va morir, em vaig quedar amb la totalitat de l’empresa i el meu cunyat va preferir dedicar-se a un altra cosa.

Suposo que molts recordaran que la família de la meva dona van portar durant molts d’anys un “merendero estremeño” davant del que actualment és la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Allí ja venien llenya. Nosaltres sempre ens hem relacionat amb el tema del reciclatge dels metalls, al venir la crisi vam haver-nos de buscar la vida com vam poder. Al cap d’uns anys ens vam plantejar que inventàvem per treballar per nosaltres i ens vam decidir per tornar als orígens: la llenya.

–D’ençà que vau obrir Llenyes del Gaià, sempre heu estat ubicats en el mateix lloc?

 El que és tema venda al públic, sí, sempre ha estat a la nau que fins ara teníem al costat de la carretera de la Riera. El que passa és que és una nau petita pel nostre tipus de negoci. Per començar va ser ideal, però, es va obrir ja fa bastant de temps i els sistemes de seguretat, que eren els que en aquell temps demanaven, van quedar antiquats per les actuals normatives.

Per això, fer una inversió en aquella nau tan petita i complir amb la normativa era una mica complicat i vam apostar per obrir la nova amb tots els requisits que se’ns demanava. Com per exemple, que la tenda i la zona de la llenya estiguessin sectoritzats.

–És un negoci molt estacional, oi?  

La llenya és un negoci molt estacional, bàsicament, concentrat a l’època del fred, a l’estiu la feina baixa bastant. Sí que és cert que subministrem a alguns establiments de restauració, com pizzeries i braseries, també venem carbó, però el nostre fort és a l’hivern. Per això, vam començar a fer neteja de xemeneies a l’estiu, la idea és que quan acaba la temporada el client tingui la seva llar de foc a punt de cara l’any vinent.

Pel mateix motiu, a la nau, sempre hi ha hagut una mica de botiga de productes relacionats amb el nostre sector i altres de proximitat, com fruita de temporada, que, per cert, ara hem ampliat a la nova nau.

També tenim la temporada del calçot. Venem un calçot molt bo i la redolta per coure’ls…      

–Redolta?

És el que en castellà es diu sarmiento. En retolar el nou local els dissenyadors gràfics van utilitzar aquest mot i em va agradar perquè no l’havia sentit mai.

–Tornant a la botiga…

En tenir el client de desplaçar-se al Polígon, no podem tenir els mateixos productes que hi ha a les botigues del centre, per aquest motiu, intento que els productes siguin una mica, diguem-ne, exclusius, diferents. Per exemple, la fruita i verdura que venem és de temporada i de productors del Camp de Tarragona i Lleida. No tenim res d’exportació. Les conserves són de molta qualitat… Des de fa poc, tenim una rebosteria que ve de Salamanca que està brutal. Això no ho trobes al poble, potser ho trobaràs semblant, però, no tan bo.

No només això, a la nova nau hem posat terres i productes per al jardí, adobs, pinsos i complements per a mascotes, coses útils per fer una barbacoa, com pinces i graelles, etcètera.

Un tema important és que venem bombones de butà de dilluns a diumenge.

–Us ha afectat d’alguna manera el canvi de local?

El tema de la ubicació es nota, ara bé, hem de passar la temporada del fred per poder fer balanç. Queda clar que aquesta nau està més amagada que l’altra, que estava a peu de carretera, però és treball meu fer conèixer el canvi d’ubicació: hi ha gent que es pensa que hem tancat!

Per contra, en ser el doble de nau, hi ha més productes, hi ha una millor possibilitat d’aparcament, sobretot el cap de setmana, que la resta de negocis tanca…

Si no penséssim que el canvi és a millor no l’hauríem fet.   

–Amb el tema de la llenya, un fet diferent que teniu és que la col·loqueu a lloc en la venda a domicili…

Exactament. I la neteja també és molt important.

La gent està acostumada que quan li porten la llenya li llencen allà al mig del pati i ja s’ho faran. A més, normalment, la llenya porta molts quilos de terra que ho deixa tot emmerdat. Nosaltres la posem a lloc i la nostra llenya està garbellada i neta… La terra és per a mi, el client compra llenya. I tot pel mateix preu!    

La meva filosofia és que quan un client truca, truqui sempre.

–Entenc que, a part dels clients d’aquí a la Torre, teniu clients per tota la comarca?

Sí, naltros tenim un radi d’actuació d’uns 30-35 km, més o menys. Si anem, direcció Barcelona arribem Cunit o la Bisbal del Penedès, i després, direcció València, a Salou, Cambrils…

–Quin tipus de llenya teniu?

Tenim alzina, roure, olivera, ametller, plàtan i faig.

–I quines diferències hi ha?

La millor de totes és la d’alzina i roure perquè són les que tenen més poder calorífic i aguanten més, perquè són més dures, també més cares. Després tenim un terme mig, que seria olivera i ametller, que són llenyes bones, però no tenen el mateix poder calorífic que les altres i, en darrer lloc, tenim llenyes per encendre, que són pura flama, com el plataner i el faig. Per a mi, el millor és una barreja d’alzina i olivera, perquè l’alzina per si sola li costa de prendre.

–D’on porteu la llenya?

La llenya la porto de tot Espanya.  A Andalusia, compro molta llenya d’olivera de Jaén, què és molt bona. L’alzina abans la portava d’Extremadura, però amb el tema de l’encariment del transport ara la compro de la zona de Girona… Si tenen bona llenya i a bon preu compro!

És interessant que la gent sàpiga que nosaltres no comprem la llenya i la posem a la venda com fan d’altres, sinó que la tenim tot un any, assecant-se. Hi ha llenyes que poden arribar a perdre el 50% del pes, que tu has pagat.

–Veneu molts quilos?

Traginem molt, l’any passat vam superar els 2.000.000 de quilos.

–Déu n’hi do! I tota és per calefacció?

Un 95%, sí. S’ha de pensar que encara hi ha molta gent que s’escalfa amb llenya. Estem en una zona on no fa molt de fred, però sí que hi ha molta humitat.  

–Has comentat que teniu el servei d’escura-xemeneies?

Hem vist el projecte i en Sí, va sorgir arran de les demandes dels clients. Ens preguntaven si coneixíem algú que fes aquest servei, i al final vam decidir formar-nos i fer-ho nosaltres. Vam fer el curs i la veritat és que ha anat molt bé. Som molt curosos: triguem més a tapar-ho tot per no embrutar que a fer la neteja.

–Teniu projectes de futur?

El projecte de futur és aquest. He agafat la nau per vint anys i entenc que ja m’hi jubilaré si el canvi climàtic em deixa, perquè ja veus que estem a finals d’octubre i encara anem en mànigues de camisa.

–D’ençà que vau començar a ara, heu notat un canvi en el temps? Us ha afectat?

Sí que s’ha notat i cada vegada més. L’empresa ha crescut molt des que vam començar perquè ara tenim molts més clients, però sí que és veritat que començàvem a vendre molt abans. No ens espanta, la clau és fer-ho bé i adaptar-nos.