Jordi Llopart, Alcalde de Creixell: “Hi ha el 90% de possibilitats que aquest sigui el meu últim mandat”

Jordi Llopart és un dels alcaldes amb més experiència del Baix Gaià. Enguany farà 10 anys que és alcalde ininterrompudament, però en porta molts més de regidor.

-Es compleixen dos anys del present mandat, com està sent?

Si em permets una prèvia, aquest mes de juny farà 10 anys que vaig assumir l’alcaldia de Creixell. Espero acabar la legislatura i completar els 12 anys. Són tres legislatures totalment diferents. L’únic denominador comú és l’”herència” que vam trobar-nos el 2011. Per sort, aquell deute de gairebé 12 milions d’euros està reestructurat, però continuen vigents 6,5 milions d’euros. En aquests moments, el crèdit de l’Estat és l’únic deute que tenim.

Els pressupostos de 2021 passaran pel plenari el pròxim dia 31 de maig. Hem trigat a aprovar-los perquè en produir-se diferents incorporacions a l’equip de govern s’ha hagut de dotar partides que en l’anterior mandat, en estar en minoria, era més complicat de portar-les a terme. Hem augmentat l’aportació a les àrees de Benestar Social, fet normal per les necessitats actuals; Turisme i Comerç, si volem promocionar turisme també hem de dotar-lo amb més; o Cultura.

-A quant puja el pressupost?

El pressupost està al voltant dels 6.450.000 euros

Gairebé el deute…

Sí, si no paguéssim res més podríem liquidar el deute en un any. Però, això no pot ser així… De totes maneres, estem amortitzant al voltant d’1 milió d’euros a l’any.

-Hi ha data per estar al dia?

No. S’han pogut fer aquests pagaments gràcies al romanament de tresoreria positiva que hi ha hagut. Però no sabem com serà a partir d’ara. Jo calculo que uns 10 anys més.

La situació de l’Ajuntament està estabilitzada. De cara Hisenda, hi ha tres regles importants que has de complir. Nosaltres complim l’estabilitat pressupostària, el pagament de proveïdors a 30 dies a presentació de factura i, el que no complim, l’endeutament. En aquest sentit, com que hem anat satisfent els pagaments, i a causa de la situació que tenim, se’ns permet instrumentar altres sistemes per poder dotar de serveis al poble, com pot ser posar a concurs la llar d’infants des d’un punt de vista privat. Ho voldríem fer d’una altra manera, però no podem. També en les problemàtiques que sorgeixen del dia a dia com, per exemple, el cas que s’ha donat en menjador escolar ho traspassarem de mutu acord al Consell Comarcal, atès que ni l’AMPA ni nosaltres ho podem assumir.

Paral·lelament amb això, estem intentant buscar solucions a temes com el medi ambient, la recollida de residus que ho passarà a gestionar el Consell Comarcal. S’ha de dir que estem atenent un 98% de les necessitats que hi ha. L’única pega és que hem de mantenir el que tenim i, s’ha de tenir present que pràcticament el 50% del pressupost se’ns el menja el personal.

La nostra feina de gestió és buscar quins altres tipus de recursos podem tenir per incrementar els ingressos, sense apujar impostos. Si augmentem ingressos disminuirem el percentatge del cost del capítol 1 de personal…

-Com es fa això?

Igual que es va poder encarrilar el tema per un Mercadona i després per un Lidlh. Tot això són ingressos per l’Ajuntament. Jo no dic que s’hagi de posar una gran zona comercial, perquè no és aquesta la finalitat, però quan venen i fan una proposta ens la mirem amb tot el “carinyo” que ens l’hem de mirar perquè són ingressos extres pel municipi.

Un exemple podria ser la disminució de l’impost de circulació que s’ha fet per captar empreses concessionàries de cotxes, però els primers a beneficiar-se’n seran els ciutadans de Creixell que pagaran la meitat. Ja sabem que aquest any no vindran aquests concessionaris, però treballem de cara un futur. Hem enviat 800 cartes i confiem que hi haurà una resposta positiva.

-Parlàvem de l’endeutament i de l’herència, algú ha assumit responsabilitats?

No. En el seu moment, aquest tema el va acabar tramitant la sindicatura de comptes que va fer el seu informe, però no va apreciar un delicte penal. Fet que no vol dir que no hi hagués un delicte administratiu, però això significava haver d’anar a un contenciós administratiu que podia trigar més de 10 anys a donar un resultat. Són d’aquelles qüestions que et surt molt cares de tirar-les endavant, quan entenc que no hauria de ser l’Ajuntament qui se n’hagués de fer càrrec. Si els organismes que hi havien d’intervenir es van rentar les mans com ho havíem de fer nosaltres sense cap mena de suport. Ho vam haver de descartar amb molt de dolor perquè aquí s’ha fet mal a tots els creixellencs. S’ha de pensar que per pagar tot el deute havíem d’haver fet un repartiment que tocava a més de 3.000 euros per habitant censat, tingués l’edat que tingués.

-Quins són els projectes per aquest mandat?

TRealitzar totes les inversions que tenim previstes com són arranjament de carrers, de jardins, obres que s’han de fer en el casal, habilitar terrenys municipals com a zona d’aparcaments, la renovació de la xarxa informàtica, hi ha 3 empreses que no trigaran gaire a instal·lar la fibra òptica, etc. Si es poden fer aquestes inversions és perquè com Ajuntament ens podem acollir a totes les subvencions que arriben. En aquest cas, són inversions que vénen del PAM i el PUOSC de la Diputació dels anys 2018, 2019 i 2020.

Si la subvenció no arriba al 100%, l’Ajuntament hi posa la diferència.

-Va sortir en premsa que es volia tirar endavant un projecte de restauració d’una certa importància, tirarà endavant?

Hi ha una proposta per part d’un privat i aquesta proposta s’ha transmès al departament d’Urbanisme de la Generalitat i de moment no es pot dir ni si es farà ni si no es farà. Tot s’ha de fer a partir del planejament que tenim o que les modificacions que se’ns puguin demanar siguin viables. Quan se’ns presenta un projecte amb cara i ulls, com Ajuntament farem el que correspongui perquè, si és una cosa factible i ens pot aportar uns ingressos, tiri endavant. Aquest projecte en concret està en un punt incipient que no se sap si d’aquí a sis mesos estarà resolt o vindrà pel proper mandat.

-I a part d’aquest hi ha altres projectes similars?

Hi ha coses que estan sobre la taula, com uns apartaments tutelats per a gent gran. Creixell té una problemàtica que és que la majoria de sol del municipi està en mans d’entitats bancàries, com per exemple el SAREB, que és qui en té més. Estem fent gestions amb aquestes entitats per arribar a algun tipus de conveni per si surt alguna iniciativa o inversió pugui tirar endavant. Quedi clar que no estem fent d’agents immobiliaris, però interessa a totes les parts que hi hagi propostes que es materialitzin.

Són projectes que estan molt verds.

-Com s’ha gestionat la pandèmia?

Amb la pandèmia hem notat un increment de gent que s’ha empadronat a Creixell. Hem passat de 3500 a 3700 habitants. En un inici, l’increment era més gran, però hem aprofitat per fer una neteja del cens per saber la realitat que tenim.

Pel que fa a tema d’ajudes, dins de les nostres possibilitats hem donat suport al comerç que s’ha vist més afectat per la pandèmia. Per exemple, no s’ha cobrat la taxa de terrasses o s’han donat ajudes per compensar una part dels impostos municipals. Hi ha qui considera que és poc, però menys és res.

A causa de la precària situació laboral que s’ha creat, hi ha hagut un increment en les peticions d’ajudes a Càritas i hem instrumentat un concert, entre Benestar Social, la regidoria i l’entitat per atendre el màxim possible a les persones que necessiten ajuda. Vull destacar la bona col·laboració que hi ha hagut amb la policia local i protecció civil en referència a anar a portar menjar, desinfectar, fer els controls preceptius, etc. Tots hem estat sensibles i hem treballat a una.

-No em puc estar de preguntar pel cas de violència contra les dones que hi ha hagut recentment, no es podia haver evitat?

Tan de bo s’hagués pogut haver fet. És terrible el que ha passat, però, era molt complicat que els nostres serveis socials poguessin detectar el cas perquè aquesta parella no estava ni empadronada a Creixell ni es tenia constància que hi hagués hagut cap classe de maltractament previ. A pesar de tot treballarem per intentar que una situació així no es pugui tornar a produir.

-S’està governant amb coalició, funciona bé el pacte?

Sí. Evidentment, sempre hi ha coses, però, jo estic governant molt tranquil. Veig que cada regidoria fa la seva feina, dins de les possibilitats i disponibilitats de cada regidor. No tinc cap queixa. De totes maneres, per experiència pròpia jo sempre dic el mateix: un mandat té dos anys de pujada, un estacament on comencen a sortir problemes i després un decaïment fins a les eleccions vinents. Això passa perquè és quan es volen fer més coses i no s’arriba, hi ha la incertesa de saber qui governarà en el futur, etc.

El millor és que tothom hem anteposat els interessos del municipi i les persones abans que interessos de partit. Hi ha ganes de treballar.

-Per últim, et presentaràs a un proper mandat?

Hi ha el 90% de possibilitats que aquest sigui el meu últim mandat. No és perquè estigui cremat ni cansat ni per la situació de salut que pateixo, sinó perquè farà 12 anys que ostento l’alcaldia i considero que és moment perquè hi hagi una renovació de persones, de projecte i d’idees. Les meves aspiracions polítiques, ser alcalde del meu poble i treballar per ell, ja han estat acomplides. També pesa que, en l’àmbit personal, el sacrifici a què he obligat a la meva família i als meus fills no vull que es repeteixi amb les meves dues nétes.

Només en cas que no es pogués trobar un relleu, jo aposto per una continuïtat del projecte, podria significar que em tornés a presentar. Treballaré perquè hi hagi relleu.