Javier Ramírez, diputat al Parlament: “Si crec que soc testimoni d’un acte delictiu, no només tinc el deure moral, sinó també l’obligació jurídica de posar-lo en coneixement dels òrgans competents”

Fa dos anys que és diputat al Parlament de Catalunya. Quin balanç personal en fa? I quines són avui les seves principals responsabilitats?

Ser diputat del Parlament de Catalunya és, abans de res, un honor, i encara més poder formar part del meu grup parlamentari. És una experiència molt intensa, tant des del punt de vista polític com personal.

Actualment, soc portaveu en matèria d’Economia i Finances, Empresa i Treball, i també en els àmbits relacionats amb la Sindicatura de Comptes i el control de les pràctiques de l’àrea econòmica. És una responsabilitat important, especialment en un moment complex com l’actual, en què Catalunya afronta reptes econòmics de gran envergadura.

Creu que és positiu per a un municipi com Torredembarra tenir un diputat al Parlament?

Crec que és molt positiu, sempre que el diputat tingui present Torredembarra i treballi pels interessos del municipi. En el passat hi ha hagut casos en què aquesta representació no només no va ser beneficiosa, sinó que fins i tot va acabar tenint conseqüències negatives per a la vila. Només cal recordar qüestions com el cas de Muntanyans o altres episodis similars.

En el nostre cas, hem procurat traslladar al Parlament reivindicacions històriques de Torredembarra. Un exemple és la demanda d’una quarta escola, una qüestió que vam portar a la comissió parlamentària corresponent. Crec que disposar de la possibilitat de defensar directament aquestes necessitats al Parlament és molt positiu per al municipi.

Què és el que més l’ha sorprès de la política catalana? Hi ha algun debat parlamentari que l’hagi marcat especialment?

El que més m’ha sorprès és la distància que hi ha entre el debat parlamentari i la realitat que viu la ciutadania. Sovint, el que es discuteix al Parlament no té res a veure amb els problemes quotidians que afecten els carrers i barris de Catalunya. Aquesta desconnexió es percep tant als plens com a les comissions. Per això, des del nostre grup intentem portar al Parlament qüestions que responen a situacions reals que viuen municipis com Torredembarra i moltes altres poblacions catalanes.

Pel que fa a un debat concret, el que més em va marcar va ser el que va coincidir amb el retorn anunciat de Carles Puigdemont, també perquè jo m’estrenava. Aquells dies es va viure una gran tensió política perquè ningú sabia amb certesa què acabaria passant ni si finalment compareixeria. Va ser una situació d’una gran incertesa, tant per als diputats com per al conjunt de tota Espanya. Aquell episodi em va reafirmar en la idea que, mentre el debat polític girava al voltant d’un gran show pel poder protagonitzat per Junts, PSC i ERC, els problemes que afecten els ciutadans continuaven sense abordar-se. Un escàndol!

Vostè ve del món municipal. Quines diferències ha trobat entre la política local i la parlamentària?

La principal diferència és la responsabilitat legislativa. Al Parlament es tramiten lleis que poden afectar directament la vida de milions de persones, i això comporta un nivell de responsabilitat molt superior.

Les comunitats autònomes tenen moltes competències —jo no hi estic a favor—, però en virtut d’això, Catalunya disposa de competències importants i, per tant, les decisions que s’hi prenen tenen un impacte directe en qüestions com la fiscalitat, l’habitatge o els serveis públics. Sovint presentem propostes i esmenes concretes amb la voluntat de millorar aquests àmbits, però gairebé cap prospera perquè no compten amb el suport de la majoria parlamentària.

Un exemple pràctic el tenim en l’aprovació dels nous pressupostos on, tot i la possibilitat de baixar l’IRPF o l’impost de successions i de donar facilitats per a l’accés a l’habitatge, la baralla dels partits del govern es basa en com beneficien els seus. La política municipal, que és molt apassionant, és més de carrer.

Què ha après com a diputat que no hagués après com a regidor?

Ser diputat m’ha fet prendre consciència de l’enorme capacitat que té el Parlament per influir en el futur dels catalans quan es disposa de la majoria necessària, i espero que el meu grup parlamentari ho aconsegueixi, de la mateixa manera que espero que aviat ho faci al Congrés dels Diputats.

També he descobert fins a quin punt les competències de la Generalitat tenen una incidència directa en la vida quotidiana dels ciutadans. Molta gent desconeix l’abast real de les decisions que es prenen al Parlament.

Quin és el millor consell polític que ha rebut?

En tinc tres que m’acompanyen des dels primers anys en què vaig entrar de regidor quan era molt jove, però n’hi ha un que sempre he procurat aplicar: escolta abans de proposar i cuida el teu equip. És un consell que em va donar un company de feina i que considero fonamental. La política només funciona si hi ha capacitat d’escoltar i de treballar conjuntament.

Com s’organitza per compaginar la feina al Parlament amb la de regidor?

Requereix molt d’esforç personal i intento ser el més eficient possible. Passo moltes hores desplaçant-me entre Torredembarra i Barcelona, però considero imprescindible mantenir el contacte directe amb el municipi.

Els dilluns acostumen a estar dedicats a l’activitat institucional, mentre que la resta de la setmana —i sobretot els caps de setmana— el meu equip i jo procurem visitar barris, reunir-nos amb entitats i parlar amb els veïns. No entenc la política sense aquest contacte permanent amb el carrer.

Precisament és aquí on també observo una diferència important entre la política que es fa des del Parlament o l’Ajuntament i el que passa realment al carrer. Davant de les dificultats econòmiques de la gent, només vull recordar el desmesurat augment d’impostos que hi va haver al començament del mandat a Torredembarra, o que fa pocs dies vam investir el tercer alcalde. Un altre escàndol.

S’ha plantejat deixar algun dels dos càrrecs?

No. Ara bé, sempre estaré allà on el meu partit consideri que puc ser més útil. Si algun dia em demanen centrar-me en una sola responsabilitat, ho faré, perquè entenc que els projectes polítics estan per damunt de les persones. Mentre tingui la confiança, forces i il·lusió, continuaré assumint les responsabilitats que em corresponguin. A més, crec que a Torredembarra encara hi ha molta feina per fer i un projecte polític que té recorregut. Som els únics que hem fet una oposició real al govern d’interessos d’ERC, Junts i PSC.

També crec que és important recordar que la política ha de ser una etapa de servei públic. Puc dir que, en el grup de VOX, tots els diputats tenen una professió fora de la política i aporten aquesta experiència a la seva tasca institucional. En altres formacions no passa el mateix.

Quines iniciatives ha traslladat al Parlament relacionades amb Torredembarra?

N’hi ha hagut diverses, de les quals destacaria dues accions. La primera és la reivindicació de la quarta escola, una demanda que vam portar al Parlament amb el suport del diputat Manuel Acosta.

La segona és haver traslladat a la cambra diferents qüestions relacionades amb la gestió municipal de Torredembarra, especialment aquelles vinculades a possibles casos de corrupció. He aprofitat diverses comissions parlamentàries per formular preguntes i demanar explicacions sobre assumptes que afecten el municipi com la situació de la recollida de residus que afecta directament a l’Agencia de Residus de Catalunya.

De fet, alguns m’han retret que tingui Torredembarra a la boca tot el dia, però no ho entenc d’una altra manera. Considero que una de les meves obligacions és donar veu als problemes del municipi.

I, davant d’aquestes denúncies, quina resposta ha obtingut?

Des del punt de vista institucional, molt poca. Hi ha un status quo format per ERC, Junts i PSC que s’ho tapen absolutament tot. Un exemple clar el tenim a Torredembarra, on fa més de deu anys es van denunciar casos de corrupció molt greus, i on la regidora d’ERC que ho va denunciar va acabar fora del seu partit. En canvi, el regidor que tenia una molt bona relació amb l’alcalde condemnat per corrupció va ser promocionat: Eduard Rovira.

La meva opinió és que sovint els partits majoritaris protegeixen els seus responsables polítics en lloc d’afavorir que s’aclareixin els fets. Ara bé, una altra cosa és l’àmbit judicial. Diverses qüestions que hem denunciat han acabat als jutjats, i continuem defensant que cal investigar qualsevol indici d’irregularitat.

Com valora aquest mandat municipal a Torredembarra?

Crec que l’actual govern disposa d’una majoria molt àmplia que li permet aprovar pràcticament qualsevol iniciativa. A l’oposició només ha quedat un partit, que és VOX. Les nostres propostes són rebutjades sistemàticament, fet que ens obliga a exercir una oposició molt crítica.

Es van presentar a les eleccions dient que econòmicament Torredembarra anava bé: el miracle Rovira! Com sempre, tot fals. La realitat és que, quan van pactar, el primer que van fer va ser incrementar la pressió fiscal perquè les finances no s’aguantaven per enlloc. Considerem que l’augment de l’IBI i de la taxa d’escombraries ha suposat una càrrega molt important per a moltes famílies.

Sovint se l’acusa de fer una oposició molt dura. Ho comparteix?

És una oposició exigent, perquè entenem que la situació del municipi també ho és. Quan una família que té dificultats per arribar a final de mes veu com ha de decidir si compra unes sabates per als seus fills o paga l’augment de l’IBI per culpa d’una mala gestió, això sí que és una situació molt dura. Davant d’això, és normal que l’oposició sigui contundent. La nostra responsabilitat és fiscalitzar el govern i denunciar allò que considerem que perjudica els veïns.

A escala institucional ho tenen tot capat i no podem fer-hi res. Per això, considerem que la nostra resistència està al carrer i, quan ho creiem necessari, als jutjats.

Durant el ple d’investidura de Raúl García va anunciar que seria citat a declarar com a investigat aquest pròxim mes de juliol. Creu que era el moment adequat de fer-ho públic?

Sí. Entenia que els ciutadans i la resta de regidors havien de conèixer aquesta circumstància abans de la investidura: mai s’havia investit un alcalde investigat o imputat.

Sempre he defensat la presumpció d’innocència, però també crec que la ciutadania té dret a saber quan un candidat està immers en un procediment judicial relacionat amb la seva gestió pública. Són quatre delictes de corrupció molt greus: prevaricació, prevaricació contra el medi ambient, tràfic d’influències i malversació de cabals públics.

Serà la justícia qui determini si hi ha o no responsabilitats penals, però considero que ocultar aquesta informació no hauria estat correcte. Crec que Torredembarra no es mereix ser dirigida per algú que és investigat per la seva gestió.

Per als lectors que no coneixen el cas, en què consisteix?

El cas es remunta al 2022, quan hi havia un contracte per a la gestió del servei de recollida de residus vigent per un valor d’1.100.000 €. Eduard Rovira va decidir rescindir aquest contracte —que segons els serveis tècnics municipals es podia millorar amb una pujada de 400.000 euros— i el va adjudicar a dit a una nova empresa per 2.200.000 €. Aquesta nova empresa no va millorar el servei, no va ampliar la plantilla i, per acabar-ho de rematar, operava sense la llicència ambiental corresponent. Arran de les nostres actuacions, l’Agència de Residus de Catalunya va intervenir i la planta va acabar tancant. Ho vam advertir moltes vegades!

Posteriorment, el contracte es va atorgar formalment a aquesta empresa, la Fiscalia va obrir diligències i el jutjat ha continuat la investigació. Ara serà el procediment judicial qui determini si existeixen responsabilitats. Des de VOX estem estudiant la possibilitat de personar-nos a la causa com a acusació.

Des del govern municipal també se l’acusa d’utilitzar la via judicial com una eina política i de promoció personal. Què hi respon?

No hi estic d’acord. Tinc un càrrec públic com a regidor i diputat al Parlament de Catalunya. Si crec que soc testimoni d’un acte delictiu, no només tinc el deure moral, sinó també l’obligació jurídica de posar-lo en coneixement dels òrgans competents.

El que em preocupa són els regidors que tenen al costat, que ho veuen, que en són col·laboradors necessaris, i no ho denuncien. Els he interpel·lat directament i només he rebut el silenci com a resposta.

També se li ha retret que, quan alguna denúncia decau, no li dona la mateixa difusió.

He presentat denúncies davant de la Fiscalia, davant del Tribunal de Contractes del Sector Públic, de l’Oficina Antifrau i d’altres administracions competents. Només una vegada m’han rebutjat una denúncia, i va ser amb coneixement de causa; és precisament pel que ara se’ls està investigant al jutjat. Vaig denunciar al Tribunal de Contractes del Sector Públic el contracte de la brossa que van tramitar per via d’urgència i emergència amb l’objectiu que el Tribunal s’hagués d’inhibir. És l’únic supòsit en què el Tribunal es veu obligat a fer-ho, però jo ho vaig presentar perquè en quedés constància.

A partir d’aquí, hi ha denúncies que segueixen la via penal i d’altres que es deriven per ser resoltes per la via administrativa o contenciosa. En molts casos, encara que no prosperi la via penal, això no significa que l’actuació administrativa hagi estat correcta.

També cal tenir en compte que els processos judicials són molt llargs i cars i, sovint, quan arriba la sentència, el contracte o l’actuació ja han quedat superats pel pas del temps. Així i tot, jo confio en la justícia. El meu objectiu no és aconseguir condemnes, sinó evitar que es cometin irregularitats i contribuir a millorar la gestió pública. S’han corregit moltes actuacions gràcies a les denúncies de VOX.

Recorda quantes denúncies ha presentat? És veritat que totes han estat arxivades, com es va dir?

Com et deia, he presentat diverses denúncies al llarg dels anys davant de diferents organismes. Hi ha la via penal i l’administrativa. Et diré que l’Administració juga amb molt d’avantatge. A escala personal, el cost econòmic que suposa denunciar és brutal: advocats, procuradors, temps, feina… El més fàcil és mirar cap a un altre costat, però jo no ho faré mai.

Què passa? Demostrar una prevaricació és molt complex. Hi ha vegades que s’arxiva una causa per prevaricació en l’àmbit penal, però això no vol dir que en l’àmbit administratiu l’actuació fos correcta. Però quina és la situació? Que has d’anar al contenciós, que es resoldrà d’aquí a tres o quatre anys, quan aquell contracte ja haurà expirat.

Et poso un exemple. L’any 2016 vaig denunciar contractes de la Junta de Govern que no es podien pagar perquè eren factures reparades. La sentència va sortir anys després i em van donar la raó: evidentment, eren nul·les de ple dret. Però aquestes factures ja s’havien pagat per un servei que ja s’havia prestat. Ni la interventora ni la secretària sabien com fer-ho per recuperar aquests diners. Conseqüència? Es va fer un decret dient que aquest servei s’havia prestat i, per tant, s’havia pagat. Un jutge em va dir que tenia raó. Amb un mínim de respecte cap al poble, en l’àmbit polític haurien d’haver dimitit.

Cada procediment té un recorregut diferent. Alguns continuen oberts, i puc assegurar que hi ha camí per córrer i que n’hi haurà.

Hi ha alguna crítica que, amb la perspectiva del temps, faria d’una altra manera?

Sí. Evidentment, he comès errors. Visc la política amb molta intensitat i això fa que, de vegades, m’hagi pogut expressar amb més contundència de la que probablement faria avui. Ara bé, mai he actuat amb voluntat de perjudicar ningú per motius personals ni buscant un benefici propi.

Quins considera que són els principals reptes de Torredembarra?

N’assenyalaria tres: l’habitatge, la immigració i la pressió fiscal.

Pel que fa a l’habitatge, considero que els preus han augmentat molt i que cada vegada és més difícil per als joves i les famílies accedir a un pis. Calen polítiques que incrementin l’oferta d’habitatge dins de la legalitat i amb una bona planificació urbanística.

Sobre la immigració, només cal veure com creix el padró. El gran percentatge dels nous empadronats són estrangers, un fet que està modificant la realitat tradicional del poble fins a generar conflictes de convivència i seguretat. Es pot observar com el comerç de tota la vida desapareix per donar pas a comerços amb noms que soc incapaç de pronunciar. Aquest fenomen s’ha de gestionar adequadament per garantir la convivència i preservar la nostra identitat.

Finalment, considero que la pressió fiscal és excessiva. Els ciutadans paguen impostos molt elevats i, des del meu punt de vista, els serveis que reben no sempre estan a l’altura de l’esforç econòmic que se’ls demana. És escandalós!

Hi ha algun projecte que consideri prioritari abans que acabi el mandat?

Més que parlar d’un projecte concret, crec que cal revisar les prioritats municipals. Al meu entendre, abans d’impulsar grans equipaments s’hauria de destinar més inversió a mantenir els barris, millorar les instal·lacions esportives, reforçar els serveis municipals i conservar elements patrimonials que formen part de la identitat de Torredembarra, com l’Alfa i Omega. També considero que cal respectar més les decisions adoptades pels veïns quan s’han expressat mitjançant processos participatius.

En el seu moment es va especular que deixaria l’acta de regidor. Ara que s’acosten les eleccions municipals, té la intenció de tornar-se a presentar?

És cert que hi va haver especulacions quan vaig ser elegit diputat al Parlament. Entenc que alguns pensessin que deixaria l’Ajuntament, però mai ha estat una decisió que depengués exclusivament de mi. Sempre he dit que estaré allà on el meu partit consideri que puc aportar més. Les candidatures formen part d’un projecte col·lectiu i seran els òrgans del partit els qui prendran la decisió quan arribi el moment.

El que sí que puc dir és que continuo compromès amb Torredembarra. Crec que el projecte té recorregut i que en les darreres eleccions vam quedar molt a prop d’obtenir un segon regidor. L’objectiu és continuar creixent.

Li agradaria repetir com a diputat al Parlament?

És una responsabilitat que m’agrada molt perquè em permet treballar des de les institucions en qüestions que afecten tot Catalunya. Ara bé, la decisió tampoc depèn només de mi. El partit és qui determina quines persones considera més adequades per ocupar cada responsabilitat institucional.

Sempre he pensat que els càrrecs són una eina de servei públic, no un objectiu personal. Si algun dia es considera que una altra persona pot representar millor el projecte, ho acceptaré amb total normalitat.

I el Congrés dels Diputats? O, fins i tot, el Parlament Europeu?

Ostres! No m’ho plantejo en aquests termes. Evidentment, com deia, qualsevol responsabilitat institucional és important, però aquestes decisions responen a una estratègia del partit i no a aspiracions personals. El meu objectiu no és acumular càrrecs, sinó contribuir allà on pugui ser més útil. Si algun dia se’m demana assumir una altra responsabilitat, ja es valorarà en aquell moment. 

Quan acabi la seva etapa política, com li agradaria que el recordessin els torrencs?

M’agradaria que em recordessin com un veí més. L’altre dia, parlant amb uns veïns, algú em va comentar que els sorprenia poder conversar amb un diputat en una associació de barri, vestit de manera informal i parlant dels problemes quotidians del municipi. Per a mi, això és completament normal.

Entenc la política com un servei públic i crec que els representants polítics han d’estar a prop de la gent. Les institucions mereixen respecte, però això no ha d’allunyar els polítics de la realitat dels ciutadans. Espero que, quan aquesta etapa acabi, la gent valori sobretot la feina feta i el compromís amb Torredembarra. Evidentment, també hauré comès errors, però sempre he intentat actuar d’acord amb les meves conviccions i amb la voluntat de defensar allò que considerava millor per al municipi.