El NOSE obligat a tancar fins al 12 de març de 2022

El passat 12 de març, l’afer del bar musical NOSE va viure un nou episodi. El local va ser precintat pels Mossos d’Esquadra –pel període d’un any– a causa d’una resolució administrativa del departament de Jocs i Espectacles de la Generalitat de Catalunya, instigada per diferents denúncies per incompliment d’horari incoades per l’Ajuntament de Torredembarra, que des del 2015 està intentant que el local sigui clausurat o que el negoci es converteixi en inviable i hagi de tancar per ell mateix. El NOSE és amb 38 anys un dels locals de nit més emblemàtics de Torredembarra. Un dels pocs que queden.

Es tracta d’una persecució en tota regla que ha viscut diferents etapes i que el propietari de l’establiment, Silvestre Morros, està disposat a resistir i denunciar als quatre vents totes les arbitrarietats que està patint. I és que per Morros està clar que al darrere de tot aquest procés sumaríssim contra el seu local hi ha una o diverses mans negres, vinculades amb ERC, a altres partits polítics, i a interessos immobiliaris, alguns més obscurs que altres.

“Alguns encara no han paït que fos una de les persones que més van oposar-se als plans urbanístics de Muntanyans”. Un tema que li va costar molts diners, maldecaps i enemistats. També la seva militància política –era militant d’ERC–. Finalment i contra tot pronòstic, un tribunal va liquidar el pla parcial de Muntanyans II, on Ajuntament i Generalitat avalaven la construcció de gairebé de 550 habitatges. Hi va haver persones que van deixar de guanyar molts diners.

Carta de renúncia de militància a ERC, que l’any 2006 Silvestre Morros va enviar al partit i on es poden llegir els motius de la seva renúncia: l’actuació de Josep Bargalló als terrenys adjacents a Els Muntanyans, que no els va protegir sinó afavorir l’especulació urbanística del paratge. Per Morros és on radica l’inici dels problemes legals del NOSE.

Va ser en el mateix Pla General de 2001, que donava via verda als plans urbanístics de Muntanyans, aprovat quan Josep Bargalló (ERC) era regidor d’Urbanisme i Medi Ambient, que els terrenys de davant del NOSE van reconvertir-se de zona d’equipaments a edificables. Un fet que va passar desapercebut en aquell moment, però que anys després és una peça clau del trencaclosques. I és que un dels beneficiats d’aquella modificació urbanística va resultar ser l’actual regidor d’Urbanisme, Hisenda i d’Activitats, Josep Ma. Guasch (ERC), i la seva família. D’oca a oca i tiro perquè em toca…

Josep Ma. Guasch, promotor immobiliari i amb un negoci de compra-venda d’immobles en actiu, va edificar la parcel·la i va construir l’edifici SPAI. Això va ser una mica abans que entrès a l’Ajuntament com a regidor, el juny de 2015.

Segons Morros, quan els clients interessats a adquirir un habitatge preguntaven per la situació del NOSE, se’ls assegurava que l’establiment tenia els dies comptats. El cert és que qui compra un habitatge en una zona turística i al costat d’un lloc d’oci ja hauria de saber els contratemps que pot patir. És com comprar-ho al costat d’una estació de trens.

L’estiu del 2015, amb Guasch a l’equip de govern, ja va ser diferent. Les visites de la Policia Local es van intensificar, però el local ho tenia tot en regla i complia amb les normatives. Una altra cosa són les molèsties que es poguessin ocasionar fora del local.

Batalla per l’horari

El front de batalla es va establir en l’horari de tancament. Com a sala de ball, segons la normativa de la Generalitat, el local pot estar obert fins a les 5:00 h de la matinada i, en ocasions especials, fins a les 6:00 h. Un fet que era discutit per l’administració municipal, pressionada per les queixes veïnals.

Per aquest motiu, l’Ajuntament va voler diferenciar entre els dos espais, la part del local exterior o terrassa i la part del local interior. Es va inventar que el local tenia dues llicències i exigia que la terrassa tanqués a les 2:30 h. La propietat va negar-se i es va iniciar un contenciós administratiu. Al final, l’administració va haver de reconèixer que com deia la propietat només hi havia una llicència que regulava tot l’espai. Totes les denúncies van anar a la paperera i l’horari es va mantenir fins a les 5:00h.

El que hauria d’haver generat una tranquil·litat pel local no va ser així, perquè l’administració va maniobrar.

Ordenança de terrasses

Què va fer l’Ajuntament? Va crear una normativa pròpia per regular les terrasses. Hom pensava que es tractava de les terrasses de bar situades a la via pública, però, es va voler extrapolar a les privades, com en el cas del NOSE. L’ordenança reguladora està en vigor des del 2017. També està recorreguda en un contenciós.

Segons aquesta ordenança, l’horari de tancament de la terrassa ha de ser a les 2:30 h, que és quan prenen sentit locals com el NOSE. De fet, el NOSE era l’únic local que, per les seves característiques, l’afectava.

El bar musical va tornar a ser insistentment denunciat, però l’Ajuntament que ostentava la competència sancionadora –perquè així ho havia reclamat en el passat– no era capaç de tirar endavant els expedients, motiu pel qual va retornar les competències al departament de Joc i Espectacles de la Generalitat.

Després de 6 anys, han aconseguit que se sancioni l’establiment.

A part de l’horari, l’Ajuntament també ha posat en dubte la legalitat de la piscina, la ubicació del billar i futbolí, la possibilitat de donar el servei de restaurant, i un llarg etcètera. Un excés de zel que no es té en altres locals propers i és que la zona on està ubicat el local és una de les més turístiques del poble.

Els veïns

L’actual tancament no té res a veure amb la denúncia que van presentar dues comunitats veïnals i que està recorreguda. El jutge es posicionava a favor de la demanda dels veïns i condemnava al NOSE. En cas de perdre, la sanció és exclusivament econòmica. I és que els locals de nit tenen molt complicat sortir afavorits en causes judicials, sobretot si la part actora són veïns.

Morros lamenta que es vulgui vincular els dos processos amb la clara intenció de fer la sensació que el NOSE és un establiment problemàtic quan la realitat no és aquesta. Per la seva llarga experiència, va obrir el primer local d’oci La Baldufa fa més de 40 anys, al carrer Sant Antoni, actual plaça de l’Escorxador, després vindrien el Zoo (al costat del Long Play) i el Saxo, a unes illes de casa del NOSE, sap que són locals que generen molèsties. Va quedar-se amb el NOSE perquè estava envoltat de zona d’equipaments, fins a la modificació el Pla General de l’època de Bargalló.

Sigui com sigui, està convençut que la denúncia de les comunitats està instigada per persones que instrumentalitzen els veïns per perjudicar-lo. Resulta que l’administrador d’una de les comunitats és també un dels promotors de l’edifici SPAI i, per tant, exsoci de Guasch.

I és que fins al 2015, no hi ha cap queixa sobre les molèsties del NOSE en el llibre d’actes de l’edifici Segrià, l’edifici que fa més anys amb què conviu. És posteriorment, esperonats per altres comunitats, quan es mostren tan bel·ligerants contra el local.

És conscient que el seu és un sector complicat i que té mala fama. Però la gent necessita llocs per passar-s’ho bé, sobretot el públic més jove. És l’únic que ha intentat durant tots aquests anys. I qui no ho entengui s’ho hauria de fer mirar. Gairebé tots els polítics que ha tingut Torredembarra han estat clients d’algun dels seus locals d’oci.

En l’actualitat, gairebé no queda cap local de nit a Torredembarra. A més de la part lúdica, també s’hauria de valorar totes les feines directes i indirectes que aquests tipus d’establiments generen (cambrers, proveïdors, músics, Djs, tècnics de so, actuacions…). Es prefereix que la gent es desplaci a altres poblacions?

Per més inri, amb la pandèmia, les sales de festa amb terrassa com el NOSE han estat les que la mateixa Generalitat ha promocionat com les més segures. La torrenca estava tancada i han estat molts els qui han optat per fer botellades a l’aire lliure, alguns cops en espais d’alt valor ecològic i natural.

Un any de tancament és una resolució molt dura. No s’ha actuat amb tanta contundència ni en locals on hi ha hagut actes delictius. A més, arriba després d’un any de tancament forçat per la pandèmia. 

La reobertura de l’establiment està prevista per la primavera del 2022. El 12 de març s’acaba la mesura.