El NOSE celebra 40 anys en el que pot ser el seu últim estiu

L’emblemàtic local de nit NOSE compleix 40 anys. Una celebració a la qual arriben pocs establiments d’oci nocturn i menys a Torredembarra. En aquests moments, el propietari del negoci, Silvestre Morros, està buscant les dates i les actuacions idònies per festejar-ho, segurament al setembre.

És, però, un aniversari agredolç i és que hi ha moltes possibilitats que sigui l’últim estiu del NOSE. L’empresari reconeix que ja no gaudeix com abans gestionant el seu negoci i que la persecució a què ha estat sotmès des del 2015 ha fet el seu efecte en el seu estat anímic.

Si afegeix que ja té seixanta-nou anys i sembla que ha arribat el moment de plantejar-se com vol encarar el seu futur pròxim.

El que més greu li sap és que a pesar de voler fer veure que el seu local és problemàtic, la realitat és que no ho és, ni ho ha estat mai. No amaga que ocasionalment s’ha pogut ocasionar alguna molèstia al veïnat per part d’una minoria de la clientela, és el que tenen aquest tipus d’establiments, però sempre s’ha intentat minimitzar i s’ha mostrat predisposat a col·laborar per trobar un encaix adequat. Per exemple, de la seva butxaca paga un servei de neteja perquè l’entorn es mantingui net.

“He tombat una mica i sempre he procurat que fos l’enveja d’altres locals i crec que ho he aconseguit”, afegeix amb cert orgull, “ara bé, aquest tipus de locals tenen un problema: si no tenen èxit has de tancar i si tenen èxit, molestes i et fan tancar”.

Persecució descarada

No obstant això, Morros no amaga el seu desencant amb l’actuació que ha tingut l’Ajuntament contra el seu local. “Van estar dos anys denunciant-me per un incompliment que no era i quan es va demostrar que jo tenia la raó, en lloc de disculpar-se, es van treure de sota la màniga l’ordenança de terrasses. He patit una persecució descarada per ensorrar el local”.

No ho han aconseguit, però les denúncies li han procurat molts maldecaps: judicis, sancions econòmiques i, fins i tot, el tancament durant 1 any. Tot desproporcionat. “Fins i tot el mosso d’esquadra que em va precintar el local, va reconèixer que era una de les mesures més dures a un local d’oci nocturn dels darrers anys, i que ell no ho havia vist aplicar ni a locals on s’havien produït delictes de drogues o de sang”. En el cas del NOSE va ser per l’incompliment de l’ordenança municipal de terrasses que reduïa l’horari de tancament a la zona de la terrassa que tenia reconegut prèviament, fet que va ser portat al contenciós. La sanció la va imposar la Generalitat instigada per l’Ajuntament.

Muntanyans II, el motiu principal

Quan busca el motiu principal d’aquesta persecució, té clar que el fet que ell fos una de les persones que més va lluitar per tombar el pla parcial de Muntanyans II hi té alguna cosa a veure. Es va enfrontar a l’establishment polític que va maniobrar per condemnar a la desaparició un espai d’alt valor ecològic: “Els van comprar”. “Com que ja vaig ser jutjat per dir-ho i se’m va donar la raó, ho repeteixo, hi va haver corrupció política en el cas de Muntanyans”. Apunta directament al qui era regidor d’urbanisme i després conseller en cap per ERC, Josep Bargalló, a qui entre altres coses responsabilitza d’estar al darrere de fer desaparèixer del registre municipal un projecte del Ministeri de Medi Ambient, on es demostrava l’alt valor ecològic de la zona i es predisposava a adquirir els terrenys per fer un parc per a l’observació d’aus a l’estil dels Aiguamolls de l’Empordà o el Delta de l’Ebre, a cost 0 per Torredembarra. Hi havia molts milions d’euros en joc –estaven projectats uns 1000 habitatges–, que es van perdre i “no m’ho han perdonat”.

Morros va abandonar la militància d’ERC i, va ser en el moment en què aquest partit va aconseguir el govern municipal, l’any 2015, quan van començar els problemes.

“Van posar la guineu a vigilar les gallines” és com descriu el fet que Josep Maria Guasch fos nomenat regidor d’Urbanisme i Activitats. El promotor immobiliari va edificar en uns terrenys familiars situats pràcticament davant del NOSE, on en el seu dia, hi anava una zona verda i d’equipaments, però que en la revisió del pla general de 2002, instigada per Bargalló, va ser afavorida i va passar a poder-se edificar en part.

En aquest sentit, explica que “L’any 1983, quan vaig adquirir el NOSE, ho vaig fer perquè la seva ubicació era perfecta, atès que estava envoltat de zones verdes i d’equipaments, d’aquesta manera no es molestava a ningú”.

Segons Silvestre Morros, quan el regidor Guasch comercialitzava la seva promoció, ja es deia als futurs compradors que el NOSE tancaria.

És el moment en què van començar les inspeccions policials indiscriminades argumentant que tenia dues llicències i que la de la terrassa estava obligada a tancar a les dues i mitja de la nit. Un fet que es va demostrar fals i va deixar les denúncies imposades en paper mullat.

No obstant això, es va incitar als veïns a què es queixessin del NOSE. De cop i volta, el NOSE s’havia convertit en un local molest, fins i tot, per comunitats de veïns amb qui convivia des de feia dècades i on a les actes de les juntes veïnals mai s’havia reflectit el més petit incident.

“Jo no negaré que en un moment puntual es poden generar molèsties, però si ha una farmàcia de guàrdia hi anessin de cop i volta 150 persones a la una de la matinada, també generaria molèsties”. El problema és que en un poble on es viu del turisme, la gent necessita aquest tipus de locals i l’Ajuntament no ha fet un pla per regular-ho i buscar una solució al conflicte. Ell s’ha ofert moltes vegades, però no ha aconseguit cap avens, ans al contrari, “els empresaris del sector estem venuts”.

Paradoxalment, es dóna el cas que els fills de persones relacionades d’una manera o altra amb la persecució del NOSE són clients de l’establiment. “Tothom té dret a passar-s’ho bé, i és el que intentem, que la gent gaudeixi. A vegades sembla que el que es ven és que el que volem els qui ens dediquem a l’oci nocturn és molestar i generar conflictes i això no és així”.

Ordenança de terrasses

L’ordenança de terrasses que, en veure com les denúncies policials no prosperaven, va tirar endavant el regidor Josep Ma Guasch, en aquest cas com a regidor de Comerç i Activitats, va ser un ariet que es va utilitzar per perjudicar el local, atès que regulava l’horari de tancament. A l’estar judicialitzat i amb el precedent que li havien donat la raó, Morros va fer cas omís i van aconseguir tancar el local durant 1 any. Un fet que li va causar un greu perjudici econòmic.

A part de l’horari de tancament de la terrassa, al NOSE se l’ha perseguit per altres raons. “Els polítics juguen amb el fet que els diners que costa tot plegat els paga el poble i no de la seva butxaca”. Ell sí que s’ho ha hagut de costejar, és una lluita de David contra Goliat. “És molt difícil que un jutge doni la raó a un local d’oci nocturn, davant d’una denúncia presentada per un ajuntament i veïns” i, amb tot i això, ha obtingut petites victòries com quan van reconèixer que no li podien fer retirar el futbolí ni el billar o que la piscina podia ser usada pels clients, com s’havia estat fent des de l’inici, i no era únicament ornamental, com pretenia l’Ajuntament. Tampoc l’han deixat oferir el servei de restaurant, al·legant que la seva llicència és atípica.

L’últim estiu?

Sense aventurar-se a afirmar rotundament si aquest és l’últim estiu del seu local, reconeix que hi ha un elevat percentatge de possibilitats que així sigui. “Estem en un punt delicat perquè m’han reduït l’horari de la terrassa i també m’han reduït en dues hores l’horari d’activitat de la sala. A més, volen tancar-me la terrassa durant 1 any. També hi ha les sancions econòmiques. Sort del suport dels clients, però fa mal de veure que tens un negoci que funciona i miren d’enfonsar-lo”. Reconeix que està molt cansat i que sort en té dels seus néts.

Tot i l’horitzó negre, assegura que amb la marxa de l’equip de govern de Josep Maria Guasch i el canvi de titular a la regidoria de seguretat i activitats, que ha quedat en mans de Ma. del Carmen Martín, la relació ha millorat. “És una persona que s’ha mogut perquè poguéssim fer algunes actuacions a l’estiu, coneix el tema i s’hi pot parlar, perquè és una persona de tracte agradable que prioritza buscar solucions”. Ara bé, amb les limitacions que té, l’estiu està sent complicat.

Futur

“M’han ofegat molt”, reconeix Morros que no veu el local gestionat per ningú altre. Sap que els 2700 m2 que ocupa el NOSE i l’habitatge on resideix té un preu considerable al mercat immobiliari. Ni afirma ni desmenteix si ha iniciat tractes per vendre’ls. Lamenta, però, que a Torredembarra hagi de guanyar una altra vegada l’especulació urbanística, però “sembla que és el que es vol”. Té molt clar que en el cas que s’hagi de despendre del NOSE i s’hi acaba construint un bloc de pisos, a ell l’han empès a fer-ho. Particularment, li hauria agradat que tirés endavant un projecte social relacionat amb la gent gran, però, en aquests moments, ho veu molt verd.

Sigui quin sigui el futur del local, en un poble turístic com Torredembarra, on a l’estiu hi ha unes 80.000 persones de vacances, hi ha d’haver un lloc on la gent es pugui divertir i gaudir a l’aire lliure més enllà de les dues i mitja de la matinada, de la mateixa manera que passa en altres poblacions similars.

Vaticina que el problema s’agreujarà: “cada vegada hi ha més gent i menys locals d’oci, no té sentit…”. Com en tantes altres coses, Torredembarra no té clar a on va, i el que encara és pitjor, ni a on vol anar.