CARA O CREU: Cal ajornar les eleccions catalanes? NO, per Jordi Solé

No sóc partidari de creure en conspiracions ni en trames organitzades i molt menys en el cas que ens ocupa, on existeix un gran consens, fins i tot per una part de sectors independentistes, en qualificar el Decret per la suspensió, que no aplaçament, de les eleccions del 14F, com un “nyap”  mai vist.

Tothom sap, que aquestes eleccions arriben tard i de mala manera. Dins d’una situació més que excepcional, i després que el propi ex-President, Quim Torra, donés per esgotada la legislatura fa més d’un any i anunciar els comicis electorals per després de l’aprovació dels pressupostos. No va ser així i el temps ha anat passant, imagino que per raons polítiques.

Aquestes eleccions, com també sap tothom, es varen convocar el passat 21 de desembre, en plena pandèmia, i coneixedors que el pic arribaria just en les dates que ara estem, per tant l’Estat, i Catalunya és Estat, té la obligació de garantir el dret de vot amb totes les garanties legals i sanitàries. I així es va dir, en el seu moment, que es faria per part dels departaments corresponents de la Generalitat. Tot, doncs, estava preparat i llest. Els partits, alguns amb cartells i tot, van obrir el foc de precampanya molt abans de l’anunci oficial, les enquestes es convertien en les protagonistes i van aparèixer moviments i traspassos,  noves candidatures i nous candidats. Es comença a parlar de l’efecte Illa i tot es remou. 

Tot anava, doncs, més o menys com sempre. Normalitat dins de l’anormalitat que ja estem acostumats a Catalunya.

Al meu parer, unes eleccions no poden ser susceptibles a discussió un cop convocades. L’Estat, repeteixo, ens ha de garantir la possibilitat de votar amb tota seguretat. Aquest és el nucli central de la democràcia. No podem obrir punts suspensius, ni fer corbes. És una obligació garantir el dret de vot. Si no fos així, estaríem en mans de qualsevol deriva antidemocràtica, i prevaldrien els interessos polítics de certs sectors als drets de tota la ciutadania. És a dir, eliminaríem, el principal dret democràtic: el sufragi universal.

Es poden o no aplaçar unes eleccions? Evidentment que sí. En circumstàncies excepcionals i amb un ampli consens i acord entre totes les parts… 

Es poden, com diu el Decret del Govern, suspendre-les? No. I aquí radica el fet que, legítimament, un ciutadà hagi recorregut al TSJC, i que aquest hagi, de moment, suspès el Decret i mantingut la data del 14F.

D’allò que hauríem d’estar segurs és que Catalunya és la primera interessada en celebrar aquestes eleccions per acabar amb les incerteses, i per damunt de tot, per demostrar que la Generalitat, és capaç de celebrar, garantint tots els drets democràtics i sanitaris, unes eleccions en moments tan difícils com els actuals. Sense paranoies conspiradores, sense perpetuar la divisió i sense posar en dubte, la força de la democràcia en mans de la ciutadania.