El Monic

Molta expectació la que hi va haver ahir al vespre a Salomó on es van presentar els resultats de la intervenció arqueològica de la fossa de la guerra civil de 1936 on hi havien enterrats vint-i-dos soldats republicans.
Han hagut de passar més de 80 anys per aixecar la llosa de silenci, imposat pel franquisme, que hi havia sobre aquest episodi dels dies finals de la guerra, en el context de la Campanya de Catalunya i la retirada republicana. Un fet que no és exclusiu d’aquesta població, sinó que a Catalunya es produeix en més de 700 indrets on se sap que hi ha altres fosses.

Pla de Fosses
Per revertir aquesta situació i recuperar la memòria històrica, donar consol als familiars i dignificar les despulles d’aquests combatents, la Direcció General de Memòria Històrica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va endegar un projecte per localitzar les fosses existents, quantificar-les i analitzar i identificar les restes trobades per poder-los tornar a les famílies: el Pla de Fosses.
D’aquesta manera, equips multidisciplinaris d’historiadors, arqueòlegs i genetistes treballen conjuntament en una tasca hercúlia, com va explicar a Salomó el director de Memòria Democràtica, Antoni Font.

Què va passar a Salomó?
Els encarregats de contextualitzar els fets produïts a Salomó, els dies 18 i 19 de gener de 1939, van ser l’alcalde de la localitat i doctor en història, Antoni Virgili, i el catedràtic en història contemporània especialitzat en la Guerra Civil Espanyola, Josep Maria Solé i Sabaté.
Virgili va destacar que l’actuació de Salomó és la primera que s’ha produït al camp de Tarragona i va assegurar que aquestes actuacions no es feien amb la intenció d’obrir ferides ni buscar culpables, sinó com un acte de reparació.
Va lamentar el silenci dens i impenetrable que es va produir al poble durant la dictadura franquista i que va fer que l’episodi quedés pràcticament oblidat. Únicament, alguns familiars que sabien del cert que els seus estaven sebollits al cementiri salomonenc en perpetuaven el record portant flors en ocasions especials.
El fet, també era recordat per un dels últims testimonis que va viure els fets, Jaume Colet, que en aquell moment tenia nou anys, i recordava com alguns homes del poble –entre els quals es trobava el seu pare– van anar a buscar els morts en carro i, un cop a les portes del cementiri, amb una llitera els dipositaven a la fossa.
Per la seva banda, el Sole i Sabaté va remarcar que res és com ens havien explicat i que després de la batalla de l’Ebre, la més decisiva de la guerra, l’exèrcit republicà va intentar refer les seves línies defensives i plantar cara a l’exèrcit franquista. No va ser la desbandada que els vencedors van voler fer creure, sinó que hi va haver combats ferotges on van perdre la vida milers de soldats. Els combats van ser especialment durs al llarg de tota la línia del riu Gaià.
En aquest sentit, va destacar l’acte de generositat i valentia de les persones que es van jugar la vida per anar a buscar al camp de batalla els morts i donar-los una sepultura. A través d’un testimoni de Vilabella, va recordar la mort d’un nen de Salomó que va perdre la vida quan anava a buscar restes de l’armament per vendre-les. El coure de les beines era molt apreciat en el context de carència posterior a la guerra civil.

La intervenció arqueològica
L’arqueòloga Anna Camats, primer, i l’antopòloga Marta Riba, després, van explicar la complexitat dels treballs de la campanya iniciada entre els mesos d’octubre i desembre de 2020.
A pesar que la fossa estava ben documentada, fins i tot per testimonis escrits, va resultar que en un principi es va excavar en un lloc erroni al centre del cementiri: el lloc on l’ajuntament va delimitar i instal·lar una placa d’homenatge a les víctimes. S’hi van trobar diferents enterraments individuals, però per la seva tipologia de seguida va quedar clar que no es tractava de les restes que es buscava, sinó d’enterraments previs a la guerra.
Descartat aquest emplaçament, es va buscar en el lloc on els familiars de dos soldats de Bell-lloc d’Urgell van instal·lar una creu als anys 40 i que estava situat al nord-oest del recinte.
Hi va haver sort i els arqueòlegs van poder comprovar com a la fossa, d’unes dimensions de 7,8 metres de llargària, 1,3 d’amplada i 1 metre de profunditat, s’hi havien dipositat els cossos de vint-i-dues persones. La disposició de les restes, els esquelets estaven amuntegats els uns sobre els altres, sense caixa, sense que s’apreciés que hi hagués hagut una recol·locació de les restes (havien estat llençats des de la llitera), concordava amb els testimonis de la inhumació.
També els objectes trobats corroborava que es tractava dels soldats morts. Amb el pas del temps, les peces de teixit han desaparegut en la seva majoria. No obstant això, sí que s’han conservat els botons dels uniformes i altres peces de roba, cremalleres i sivelles, algunes sabates, restes de cartutxeres i munició…
L’aparició d’una bomba de mà sense explotar va causar el pànic entre els arqueòlegs, que van haver de demanar l’auxili dels TEDAX.
El fet que no hi hagués objectes personals, com carteres i documentació, i que la majoria no portessin sabates fa creure que van ser robats després de morts.

Estudi antropològic
Exhumades les restes, es va procedir a l’estudi antropològic, on es va poder corroborar que tots els individus eren masculins i adults. Deu d’ells tenien entre 18 i 30 anys; nou entre els 30 i els 39; i només 3 havien superat els 40 anys. Un fet que s’ajusta amb un model demogràfic militar.
Per altra banda, l’estatura corporal se situava entre l’1,60 i l’1,7 m. Només un d’ells superava els 1,7 m i es podia considerar alt per l’època.
Quant a les causes de la mort, tots van morir de manera violenta. Orificis de bala o traumatismes molt greus així ho corroboren. Alguns, ja estaven prèviament ferits en el moment de la mort i les lesions se’ls hi havien començat a cicatritzar. Fins i tot, a un d’ells se li havia fet un torniquet.

Identificació, l’últim pas
A Salomó, se sap que van ser enterrats els soldats Ramon Carné i Josep Bellet, naturals de Bell-lloc d’Urgell, els familiars dels qui van iniciar els tràmits perquè s’obrís la fossa.
No obstant, es desconeix la identitat de la resta.
És la part que falta fer per donar per conclosa aquesta campanya. Com reconeixia la mateixa investigadora, s’estava a l’espera de l’extracció dels perfils genètics i el posterior encreuament amb l’ADN dels familiars vius. Des de fa anys que la Generalitat recull mostres de descendents per fer un banc de dades. Si els resultats són positius, les restes els hi seran entregades, si no, se’ls hi donarà una sepultura digna.